Gairebé tots els escaladors tenim un lloc preferit, una escola en la que ens identifiquem, una paret que ens estimem com si fos nostra. En el meu cas, la paret de Canalda és aquest lloc.
M'agrada mirar-la, m'agraden les olors, els colors, m'agrada estar-m'hi, m'agrada caminar-hi, m'agrada escalar-hi. Tot el que li passa m'afecta d'una forma especial.
Suposo que és per que aquí és on vaig aprendre a escalar, ha controlar els nervis, ha deixar fluir l'adrenalina i retenir-la quan era necessari. Aquí és on vaig descobrir la màgia de l'escalada, els seus codis, l'ètica, la lògica, el respecte pel que ja hi ha. Aquí és on vaig entendre que el primer de cordada no pot caure.
La via que us presento avui és una via que necessariament ha d'estar seca per poder-la ascendir. La gran xorrera central és un persistent brollador d'aigua que li costa d'eixugar-se.
La Funció Delta és una via bonica, amb roca bona però molt bruta per la proximitat de la xorrera. Té una bona part inferior i una molt evident part superior (una mica més herbosa però aquest tros ja és de la Isabella). Està gairebé equipada amb burils i alguns costen de veure, potser el L2 és el més just en assegurances.
L'he repetit en només en una ocasió, el 18-Des-2004.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Ah!Quan la via és a Canalda ja fas més explicació eh!jejeje.
ResponEliminaVenga que estàs crean un dels blogs mes actius del panorama!
A tibarli!
Enest
Canalda és mereix això i més, jejeje!
ResponEliminaVinga crack, ens veiem aviat.