Després del pas del front d'aquesta nit, no donava ni un duro per poder escalar avui però com que diuen que l'esperança és l'últim que es perd he anat a la cara sud de Roca Narieda i, ves per on, estava més seca del que hem pensava.
Aquest indret a canviat força des de la primera visita. El caminet està ben trepitjat i la paret bastant plena de vies.
La Gran Manitú és una de les més assequibles. Ràpida, poc vertical, bona roca i equipada, així que ideal pel dia d'avui.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Qué tal romàntic? doncs com ja et vaig comentar la Gran manitú me la vaig fer a pelillo l'altre dia (per segon cop) però aquesta vegada sortint, en contes de per la Sal de Frutas Eno per unes plaques a la dreta de la Sal de Frutas. Són 3 o quatre llargs més (si portes cordes,je,je...) d'uns 45 metres i molen mazo. Màxim Vº i força xules per estirar aquest rostollet. En fin pio pio.
ResponEliminamolt guapes les fotillos de narieda.
M.Blanco.
Doncs a mi encara em va agradar bastant, sobretot la placa de dalt. Llàstima que hi hagi tants jardins per que les plaques són realment xules.
ResponEliminaCuidat crack!