El Montroig, com molt bé deia un article d'escalada, és un regal del Segre, i el gernà petit del Montsec, aquell que sempre és posa al davant de les fotos per que ningú el tapi. Vermell de foc i calor estiuenca, sobresurt, de tant en tant, de la boira hivernar. La Pala Alta, és la part més enlaïrada de la serra, un mirador fabulós cap el germà gran i els pares ,amb cabells blancs, del fons.
El Diedre Blanqueta és una de les clàssiques del Montroig. Bonica, evident, lògica, bona roca, ben assegurada i tots aquells adjectius que és poden posar a una gran clàssica, realment és una via que es fa curta. L'única pega d'aquests tipus de vies és la roca gastada que hi ha en alguns trams, però... què hi farem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada