TIM a Canalda.

Canalda és d'aquelles parets on sempre trobes vies que et superen i  on necessites quelcom extraodinari per poder-les fer. Aquest cop, el quelcom extraodinari ha estat un company de cordada, un gran company de cordada, que ja ens coneixiem però encara no haviem coincidit als extrems de la corda.

Vull donar-li les gràcies per haver pogut fer realitat una altre somni (ara només m'en falten 10), sense ell no hagués estat possible. L'objectiu era fer la primera repetició de la T.I.M. (oberta l'any 1994, fa 17anys!!!!!).

La via a resultat ser moooolt dura i mantinguda en quan a dificultats. Dificultats en el lliure, en l'artificial, en la pressió psicològica del lliure i el treball de l'artificial. Un viot sense cap mena de dubte, on desequipar l'últim llarg amb la llum del frontal ha estat el final d'un dia ple d'emocions.

Tots els llargs tenen la seva duresa i en varietat: el L1, amb una entrada a reunió atlètica sobre roca dubtosa, el L2, on trobar un forat miraculós per assegurar una placa llisa i la següent panxa (possiblement els passos d'A0 que marca a la ressenya original), el L3, amb caiguda potencial sobre repisa i el L4, amb una sortida del sostre monolítica i extrema. Recomano anar molt sobrat sinó voleu pillar de valent i l'enhorabona als obridors.

Apa! Fins aviat i ...cap via sense repetició.