El Pa de Quilo a la Serra de Sant Joan.

Ahir, hem va fer molta il.lusió sentir el primer tro de la temporada. Però un tro, vol dir tempesta, i tempesta vol dir pluja. Així que avui la broma ens ha fet tremolar una mica més del que ens esperavem i no només de fred.

Hem anat a fer la Pa de Quilo, sense veure la paret, sense saber si estava seca o molla... a cegues completament, a l'aventura i... la paret l'hem trobat... seca? no, molla? tampoc.

La via està semiequipada i de fàcil assegurar. Poc obligada i amb les reunions equipades per rapelar (en l'última s'han endut una xapa deixant l'espàrrec a l'aire). El primer llarg i els dos últims són bonics i el L2 un rostoll dels grans, compte en trobar la reunió que costa una mica.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.