Nom acertadíssim i que fa referència a les voltes que dónes per aquest mar de plaques. El més díficil de la via és, sense cap dubte, controlar les ganes d'anar a xapar els parabolts de La Chica del Martini que puja just per la dreta (fins i tot massa just, en algun tram). Tot i la restauració dels dos primers llargs, la resta és una inquietant busqueda de l'itinerari. Destacar que actualment amb els aliens la cosa és molt més tranquilitzadora que no pas abans amb els tascons.
Apa! Fins aviat i... sort dels Aliens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada