Ahir, a partir de migdia, vam fer l'Antikrestes. Vieta d'anar enganxant resalts més o menys difícils fins l'agulla final. Moltes possibilitats d'escapament, poca continuitat i poca herba. L5 molt bonic i L8 amb una segona meitat tremendament tècnic (l'avançada de l'endemà).
I avui dubtavem entre la Os Mantenidos i la Jamón de Pato, però vist la soleïada d'ahir hem preferit fer les difícultats com més aviat millor (i sort!), per tant, hem fet aquesta segona. Felicitats al company que la tret tota a vista, chapeau! En canvi jo m'he arrossegat com feia dies que no ho feia, jeje!
Via bonica amb dues parts molt diferenciades. La inferior: de placa difícil, ben assegurada, nyapera, bastant obligada i amb adherències increïbles (uf uf!). I la superior: per canals (poc herboses), fàcil i poc equipada.
L2, L3 i L4 molt bons, L5 encara més bo i L12 brutalment bo. Només per aquest llarg val la pena fer la via.
Hola Parce! dimecres també vaig ser a Sopeira... Jo era el solitari de la Cosa i l'Aresta Sud-Est (només fins a la gran bretxa)..
ResponEliminaNo sé si tu eres el de la reunió o el que recuperava el llarg...
Una abraçada en tot cas
Ondia! Quan vaig identificar algú a la cresta hem va sorpendre i quan veure que anava en solitari llavors ja vaig flipar. Molt bé molt bé. Jo sóc amb qui vas parlar, el miserable que s'arrosegava pel llarg, jeje!
ResponEliminaCuidat i fins aviat.