Ressenyes Romanticguerrer

▼

dilluns, 4 d’abril del 2011

La Trepant Solitari al Peladet Oriental.

La clau per que les vies llargues no és facin eternes és anar ràpid. No ha estat així i hem acabat una mica tard, però realment l'objectiu d'avui no era fer un horari espectacular, sinó trobar aquell punt adient en vies poc equipades.


Hem anat a Rúbies a fer la Trepant Solitari dins la tranquilitat més absoluta. En alguns trams he disfrutat com un nen però en d'altres... millor no explicar-ho... i la feixa ha estat el de menys. Això sí, no és tant fàcil com sembla.



A la via no hi ha gran cosa però les reunions estan equipades. Hi ha llargs molt bons i alguns bastant dolents, (com en qualsevol d'aquesta zona). La roca és molt variable i amb algun tram herbós. A l'R2 s'han endut una de les dues xapes (amb xapa recuperable cap problema). L'entrada a l'R3 és en plan Tarzan i la sortida al cim és molt aèria.



Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
a

2 comentaris:

  1. Llorenç7 d’abril del 2011, a les 15:05

    Veus,

    aquesta la teniem en llista, desde ja fa molt temps, però amb aquests comentaris, cau unes quantes posicions a la llista....i n'hi ha alguna altra que en puja!! merci!!

    ResponElimina
  2. Parce8 d’abril del 2011, a les 13:17

    Jejeje!!! L'acabaràs fent Llorenç, no hi pateixis. Jo estic fent vies que no haguera dit mai que faria. Quina és aquesta que remonta posicions?
    Vejam quan ens tornem a veure i anem per feina, eh?

    Fins aviat crack.

    ResponElimina