La paret del Libro Abierto s'enlaira damunt la vall com si t'hagués de caure al damunt. Totes les vies són difícils, totes les vies són compromeses, totes les vies són atlètiques... totes les vies? No, totes les vies no. N'hi ha una que es pot fer però calia trobar una bona ressenya i aquest any a aparegut (mil gràcies crack!), així que, ja no teníem excusa per anar a l'Anglada Cerdà.
Tot i que la via no és molt maca, el dia que ens ha fet i l'entorn ja ho compencen amb diferència. En general, és una via d'autoassegurar-se bastant i segons el nivell posarem més o menys trastos. Les reunions s'han de reforçar totes per això va bé portar material repetit. Els claus no fan falta. I en general la via es va seguin bastant bé, només l'inici és una mica indefinit. Hem de començar a la dreta d'una xemeneia negra molt visible.
El més maco de tot és poder veure cosetes com aquesta. La Flor de Neu... ara ja sé com és.
Apa! Fins aviat i... a cuidar-ho que prou s'ho val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada