El Trànsit de Venus a la Paret de Catalunya.

Ens despedim de Montrebei fins l'any vinent amb un dia enboirat i amb una temperatura molt i molt agradable, realment no semblava un dia d'estiu i m'he n'alegro, no us penseu.

Hem anat al sector curt de la Paret de Catalunya per acabar aviat i gaudir dels compromisos socials d'un dia com el d'avui. Hem fet la Trànsit de Venus, una via que vaig intentar per allà el 2005 i on només vaig arribar al primer clau. Avui l'hem fet treient xispes, no fos cas que marxés la boira i ens torrés el sol.

La via m'ha agradat. Diedres, fisures, plaques, xemeneies, panxes... una mica de tot amb la justa mesura per cada cosa. Poc equipada, amb trams fàcils de protegir però amb d'altres on has de tirar amb el que hi ha, així agafa una mica més de caràcter. Potser el L3 és el més obligat però realment molt molt bonic. La roca és bona menys l'últim llarg on s'ha d'anar amb tacte.

Apa! Fins aviat i vigileu amb els petards.