Arribem tard i enfilem a bon ritme i amb un sol radiant cap a Comalestorres a fer la via més repetida de tota la vall. Com no podia ser d'una altra manera, hi ha una cordada que acaba de començar. Pla B altre cop, i ens posem a la bonica Blues.
Val la pena anar bé de grau per poder gaudir del plaer del moviment, si no és així, potser posarem més material del normal entre els pocs però suficients parabolts que hi ha. El L4 és el més desequipat i on trobarem els trams més compromesos i l'últim el més bonic. Descens en rapel pel darrera sense complicacions.
Això va ser ahir i, avui hem apostat fort i hem anat a la Paret de Riu Malo però en el primer llarg de l'Agujetas de Color de Rosa ha començat a ploure i ens hem quedat amb les ganes, queda pendent. Cansats de pla B, hem optat pel C, C de Cap a Casa.
Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya de la Blues.
Bones! xafardejant he arribat a aquest blog i curiosament som la cordada que anava a la pistacho asesino, quina casualitat!
ResponEliminaOstres que curiós jeje!! Us vaig tirar un parell de fotos, quan tingui un ratet us les envio (tardaré uns dies però). La Pistacho bé, oi? Ja vam veure que de mica en mica s'omple la pica.
ResponEliminaA reveure parella.