Ressenyes Romanticguerrer

▼

dimecres, 17 d’agost del 2011

Normal a la Mona Xica de La Corriu.

L'Aigua de Valls s'obra pas enmig d'una terra escarpada i abrupta, a la vegada és frondosa, verda i d'una bellesa extraodinària. Sota la talaïa de l'ermita de Puig Aguilar tenim una petita paret de conglomerat amb dues boniques i esbeltes agulles, la Mona gran i la Mona Xica.


Avui m'han acompanyat a fer la Normal a la Mona Xica. Una via que ja vaig intentar (Nov-05) però que una esllavissada va fer-me tirar enrrera davant l'inestabilitat de les pedres i al final vaig repetir (Abr-10) un cop arrelades les plantes i assentat el terreny.


Realment l'únic que val la pena de la via és el lloc i l'estètica de pujar una agulla, però la roca és dolenta i l'equipament practicament nul. El descens el farem en un rapel volat de 60m (brutal) o dos de 20+40, cal preveure alguna baga i cordino prim per abandonar si els existents estàn molt deteriorats.



Apa! Fins aviat i aneu-hi a la tardor.
a

2 comentaris:

  1. en Girbén18 d’agost del 2011, a les 22:00

    Ja és! Precisament avui he estat fent la ressenya d'una nova via a la Mona Xica... Em sembla que ja saps per on va.

    Com que m'enamora aquella contrada vaig buscar referències al cartogràfic. Allà la paret consta com "els Cingles de l'Espluga", un nom lògic si pensem en les runes de la casa penjada que els domina.

    ResponElimina
  2. Parce20 d’agost del 2011, a les 9:41

    Jeje!! Si si aquesta ja sé per on va.
    Pel que fa el nom, jo no hem complico gaire la vida, per mi són els cingles de La Corriu i llestos.

    Fins aviat, ah! celebro que t'agradi el lloc,jeje!

    ResponElimina