La silueta de la Roca de Ponent a Montserrat m'ha atret des del primer dia que vaig anar als Pollegons. Durant molt anys només dues vies recorríen aquest verticalíssim vessant amb ombra durant el matí. La via dels Animistes és una d'elles.
Difícil, vertical, mantiguda, piquent, atractiva, atrevida, oberta amb destresa... bona, molt bona però compte que a la vegada amaga el verí (grau apretat). La roca és molt bona menys alguna pedra molt puntual. En general, és una via de placa però amb alguna esquitxada de fisura. Està bastant equipada però amb alegria. Millor dur tascons que friends, nosaltres només hem posat el C2 (primera cinta de la imatge) perfectament tasconejable.
Apa! Fins aviat i guindola opcional per les reunions que són molt incòmodes.
Que hi vau anar divendres passat?
ResponEliminaMira tu por dónde. Si la hicisteis ayer, os hice fotos con el teleobjetivo. Cuando las revele ya te enviaré alguna.
ResponEliminaEl dia que faig les vies, sempre és el dia que penjo el post.
ResponEliminaQuan arribo a casa hem descarrejo les fotos i ja faig el post, per això, de vegades, les ressenyes triguen una mica més.
Espero que amb el teleobjectiu no surti quan hem tibava de les cintes, jeje!
Fins aviat.
aquesta ja fa dies que li tinc ganes, m'esperaré una mica a tibar més.. el teixi i les perles que va deixar x tot!
ResponEliminaVal la pena estar fort per disfrutar-la, Edu. Jo pensava que seria d'anar fent i vaig acabar amb el braços infladíssims.
ResponEliminaCuidat.
la vam fer amb l'ignasi fa 3 o 4 anys... Hem vaig baixar d'un llarg, juas,juas... felicitats bow!!!
ResponElimina