Ressenyes Romanticguerrer

dimecres, 28 de desembre del 2011

La Sang Cheyenne a Busa.

Muntanyes verdes i opàques a l'estiu, marrons i translúcides a l'hivern. La serra de Busa és un espectacle de la natura durant tot l'any. Amb la inversió tèrmica, s'està de luxe en aquestes terres.


Hem repetit la Sang Cheyenne. Via bonica sobretot el L1, que m'ha semblat quapíssim. Després de l'Ae del L2, m'ha sortit tot en lliure de segon (6b+), però té uns xapatges a desmà una mica cabrons (suposo què no està pensat per pujar-hi en lliure) així doncs, de primer, si ho deixem en 6c no crec que ningú es queixi (a no ser que vulgui tocar la moral).


En general, via ben assegurada per no patir gens. Roca molt bona, inusualment bona per ser Busa, però amb una mica de líquen emprenyador a la part de dalt. Amb 18 cintes i un estrep ja fareu.


Apa! Fins aviat i... abans us haguera assegurat tranquilitat, però ara no.

3 comentaris:

  1. Veig que no vam coincidir pel pèls a la zona..... Quin bon dia que feia, no?

    Aquesta me l'apunto, sembla bona per una matinal!

    ResponElimina
  2. Ostres doncs quina llàstima!!!!
    Suposo que amb aquest tipus de vies, Busa deixarà de ser el que era. Parabolts=Gent, jeje!!

    Cuidat i bona entrada d'any.

    ResponElimina
  3. Després dels artificials extrems només faltaven les vies equipades amb bona roca per fer una escola completa, així l'oferta es més variada segons lo que puguis fer aquell dia.

    ResponElimina