Tivissa. El silenci eixordador del vent.

Primera sortida de l'any en aquesta terra aspre, escarpada i eixuta. Solanes resseques pel sol estiuenc i obagues ventades pel mestral d'hivern. Relleus abocats al serpentejant Ebre que supera l'últim escull abans d'abandonar-se en el seu delta.

Dins el silenci més absolut, només estorbat per les ventades que et pentinen o despentinen segons l'horitzó que un vol observar, em escalat unes quantes vies del preciós Morral de Penya Roja. Algunes de les poques que es poden fer en aquesta època de l'any.

La Casiquiare per estrenar-me. La Runuot + la Israeli Bomber per apretar una mica més i, per acabar la primera jornada, la Barbaroig. Totes elles amb més o menys parabolts i demés, ben assegurades en els trams difícils, i on els tascons són totalment opcionals. La roca... espectacularment bona, amb cantos increïbles. Tot i així, hi ha alguna crosta que haurem de vigilar. Destacar la Israeli Bomber, molt bona, llàstima que sigui tant curteta.

L'endemà tenim poc temps i faig tant ràpid com puc l'Slàstic. Potser la més maca de totes, la més variada i on els tascons ja seràn més recomanables. Primer llarg on haurem de vigilar amb la roca en algun punt i dues últimes tirades de cine. Compte amb les vies noves que pugen pels voltants.

Menció especial a aquest trosset de cel que de vegades em vigila, m'anima en silenci i m'acompanya encara que vagi sol. Gràcies bonica.

Apa! Fins aviat i ...espero tornar però a la tardor.