Ressenyes Romanticguerrer

divendres, 10 de febrer del 2012

Carta d'un adéu.

Hi ha trucades que no s'hauríen de rebre mai. Hi ha trucades que et porten tristor, que et buiden el cor, que et fan alçar la mirada al cel. Hi ha trucades que et fan enterbolir la mirada.




Volia fer el cor fort però finalment l'he acomiadat amb llàgrimes. Reprodueixo les paraules que un bon amic t'ha dedicat i talment són les mateixes que t'hauria escrit jo.


Quan un bon amic se'n va i se'n va per sempre més,
sentim una gran tristesa.
Revivim les hores passades al seu costat.
Recordem la seva vitalitat,
les seves expressions i el seu parlar.
Però més enllà del record,
ens queda la seva personalitat.
En Mariano era un home íntegre, bo, savi, humil,
una persona tolerant.
Mai cap comentari en contra de ningú,
ni cap retret.
Personalment per mi ha estat un suport en moments difícils,
un referent per seguir lluitant dia a dia,
tot un mestre espiritual
en aquest díficil món que ens ha tocat viure.
Fins aviat, bon amic.
Jo, també com tu, un dia faré l'última escalada
per assolir el cim definitiu.


Per sempre el teu gran amic, Xuxe


Res més. Adéu per sempre, Marià.


   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada