15 anys de... la Delfos a la Paret de Catalunya.

Arrosegat per l'entusiasme del meu company que ja hi havia fet una via, vaig descobrir (i patir) en pròpies carns el que representava escalar a Montrebei. Jovenet com era, la Paret de Catalunya tenia que ser el meu salt definitiu a la maduresa escaladora. I dic tenia per que en realitat no va ser així i no vaig poder-me treure l'etiqueta de novell fins al cap d'un parell de mesos.

La Delfos va ser el nostre objectiu. Clàssica de dificultat assequible, poc equipada, recorregut evident i bona roca. Tot i així, em va costar força, bastant, molt ... vaja un ou! i el pitjor de tot encara havia d'arribar.

La pujada fins a dalt a la fita que marca l'inici de la baixada s'em va fer etern. Des d'aquell dia, sempre que passo per allà hi deixo una pedra i no dec ser l'únic per que cada vegada es més gran, jeje!!

Apa! Fins aviat i... jo sense portar càmera, mecatxís!