15 anys de... la Trilogy a la Torre de Lleida.

La primavera de 1997 estava essent fantàstica. Estava coneixent llocs increïbles i repetint grans clàssiques. Per fer vies llargues no calia fer grans quilometrades, al costat de casa tenia unes parets per disfrutar de valent. Havent escalat l'Esperó de les Orenetes, ara tocava la Trilogy a la Torre de Lleida.

Els records que tinc de la via són variats i confusos. Recordo ens va costar de trobar l'inici i que la part inferior era molt indefinida. Recordo que la part central tenia un parell de llargs difícils i amb alguna travesia punyatera i que els llargs després de la feixa eren verticals i bonics, amb un bon ambient allà dalt. La roca, amb una via tant llarga, és variada però bona en general.

Apa! Fins aviat i baixeu per la ferrata que abans no hi era i tenies que donar la santíssima volta..