Robin Judas a la Paret de Primavera

On anar quan les calors les tenim aquí? És una bona pregunta. I tot i que sembli que en un vessant nord s'hi ha d'estar bé, aquest no és el cas. Molta xafogor a la paret i sol piquent en l'aproximació i en el descens (semblava que no però la vermellor de les espatlles així o noten). Paret de la Primavera, la veïna de la Paret Narieda on poca cosa hi havia i que ara s'està animant.

Hem fet la Robin Judas pensant que seria una vieta per disfrutar però al final hem tingut que serrar les dents i apretar els dits. No és que sigui molt difícil però fàcil tampoc, no és que sigui exposada però tampoc estan els parabolts a tocar (compte en el L4) i no és que sigui desplomada però tampoc és una rampa. Procureu que estigui ben seca per que passareu de tenir el peu a l'herbeta (i el fanget) a fer una adherència extrema.

La via està gairebé equipada (només hem col.locat algun friend en el fantàstic diedre del L4 i en una fisura del L6) però cal portar unes quantes bagues sabineres (alguna de molt llarga) per anar-les llaçant. Les reunions són en general incòmodes i amb un sol punt de rapel (menys l'R1 i l'R5) i la roca és bona però de tant en tant vas trobant alguna llastra sonora o algun bloc dubtós. Trams xulos en la part superior.

Apa! Fins aviat i me'n vaig a posar After Sun.