15 anys de... la via dels Sostres a la Paret de l'Aeri.

Ja havia fet algunes vies al vessant nord de Montserrat, però aquest dia vaig descobrir que nord nord, allò que s'en diu nord que hi toca l'ombra, no ho era pas, i potser vam estar més d'una hora descansant a peu de paret després de gairebé agafar un cop de calor en l'aproximació.

Al final, encara amb sol, ens vam posar a escalar, suposo que per això la part de baix no la vaig acabar de disfrutar, tot el contrari que la part superior, que ja a l'ombra, la vaig gaudir molt. Recordo que el company va quedar tant fet pols a l'inici que no va voler tirar en cap llarg i me la vaig xupar tota de primer, uf! quina pallissa!

Apa! Fins aviat i hem sembla que l'últim llarg ens vam escaquejar per la dreta.