Directíssima Sud a la Punta Jean Santé.

L'any passat tenia ganes d'anar al Midi D'Ossau però altres sortides van prendre el protagonisme. Aquest any, tot sortia al revés i pensava que no podria lligar cap sortida amb cara i ulls. Però sí, al final ha estat possible i en una de les parets més llargues i caòtiques del Pirineu, la Punta Jean Santé.

Després de molts dies sense fer res, i més dies encara sense fer res decent, el meu estat de forma era una incògnita. No volia liar-me massa però la dotzena de persones que estaven al peu de la Surest Clàssica ens ha fet canviar de plans a la Directíssima Sud, més llarga, més difícil i sense coneixer la baixada, collonut!!

La via és maca, atlètica i variada amb predomini de diedres i fisures. La roca és molt bona en general, però hi ha nombrosos blocs dubtosos de totes mides i tamanys. Molt de compte en no tirar res avall que hi pot haver gent rapelant, per les viretes o per les vires.

La part inferior (fins les viretes) està semiequipada amb claus en els passos més difícils. Destacar el L6, molt vertical, i el L8 amb fissura positiva de mans però caiguda lletja sobre repisa. Reunions a reforçar.
La part superior està molt poc equipada (menys el L13) i diversos trams indefinits. Destacar el L12, difícil i atlètic. La gambada del L13 és més espectacular que difícil. Reunions a montar.
Material a dojo, mímim dos jocs de friends i aliens (amb un C4), tascons i bagues o cordinos. El martell NO cal.

El descens el farem per darrera baixant al coll i, mirant a la tartera, creuar a la dreta (No pendre la canal principal) de seguida desgrimparem una estreta canal per acabar en una pendent de pedres i els rapels ben visibles per la multitud de bagues existens.

Apa! Fins aviat i ...l'estat de forma és patètic, aprofiteu-vos-en.