La Pastelina és una via que des de que la van reforçar i restaurar fa poc temps, està vivint una segona juventud. El criteri a l'hora de reforçar divergeix una mica de que hagués fet jo però en tot cas sempre s'ha de felicitar per la feina feta.
Ara, trobareu una bonica via a la part inferior, ben assegurada, vertical i atlètica, perfectament apurable en lliure. I una part superior més ajaguda i herbosa però amb un parell de plaques cantelludes força xules. Amb friends (fins el C2), aliens i algunes bagues sabineres ja fareu.
Apa! Fins aviat i vigileu a la segona meitat del L3 que deu ser el tram més delicat de la via.
Ei ja l'has fet, la via es diu PASTELINA, el non pintat ho va fer el company i no ho vaig veure, l'haurem de canviar.
ResponEliminaOk Joan. Ara només hauré de refer la ressenya.
ResponEliminaJo borraria el nom i deixaria la P i la fletxa originals. A la reunió del cim també hi ha el nom escrit (fes malbé la rosca de l'esparrec sinó et fotran les xapes).
Ah! i donam temps per repetir la Montse Pueyo o sinó t'ajudo a restaurar-la, ok?
Salut.
Vaig quedar amb el company amb qui vaig obrir la Montse Pueyo (J.C. Serrano) però al final vam anar a escalar. Volem tornar-hi abans de l'estiu,però si et vols apuntar en podem parlar a mi m'agradaria poder comptar amb tu. La via ha estat trepitjada en algun llarg per la somni de Químfer, és que té quan deixes poc material a la via?, ja veurem.
ResponEliminaHola Joan,
ResponEliminaSi vais a la Montse Pueyo me gustaría acompañaros.
Es una de esas que ahora a nadie apetece pero los que la han hecho me han hablado muy bien
Por cierto escribo desde el correo de mi hijo Chavi
ResponEliminaPara contactar conmigo
luisaychavi@msn.com
Un abrazo