15 anys de... la Pere Camins a Roca Regina.

Suposo que la Pere Camins la podem posar al pedestal més alt de les vies clàssiques catalanes, fins hi tot, de les clàssiques peninsulars. Així de forts començàvem la primavera del 1998, una primavera que ens va portar grans vies al currículum i un mestratge amb el material difícil d'oblidar.

En aquells dies, la via encara no estava restaurada i la lluita amb els burils era constant: el mosquetó dels invents els feies servir cada dos per tres i en els llargs de placa centrals t'havies d'exprimir el cervell doblement per imaginar quelcom per escanyar els burils i després penjar-t'hi. Recordo que algunes xapes estaven petades i havíes de fer autèntiques filigranes amb les xapes recuperables que portaves per col.locar-les de manera que t'aguantéssin. Evidentment, d'apurar en lliure ni somiar-ho. Va ser tant gran l'estrés que vaig tenir que mai abans m'havia alegrat tant de xapar un parabolt com quan vam conectar amb la Maldita sea mi Suerte.

Ara, tot allò, ja és història i les expansions de la via estan restaurades, no així els claus que són de l'època. Però amb el material habitual d'avui en dia i un bon grapat de cintes no tindreu problemes per disfrutar d'aquesta bonica via, fins hi tot val la pena anar fort per apurar el màxim en lliure. Molt ambient, molt vertical i bona roca (suposo que gastada en alguns punts).

Apa! Fins aviat i... sobretot no us encanteu que és molt llarga.