Ressenyes Romanticguerrer

divendres, 22 de març del 2013

Peña Montañesa. L'última frontera.

Definir l'última frontera és força complicat i suposo que cadascú la posarà en un lloc diferent. Jo, avui per avui, la poso a la Peña Montañesa (si Montrebei és pels superhomes, la Montañesa és pels herois). Vies difícils, aproximacions llargues i descensos complicats, tot vestit una catifa de verd mediterrani preciós i que amaga garrotxes (quan n'hi ha) tortuoses, dolentes i pedregoses.


Ahir vam fer el Diedre d'Oncins, via dura, llarga i difícil en tots els sentits, potser és que ja no hi estic acostumat, potser és que em faig vell, potser és que ja no em van aquest tipus de vies però la veritat és que vaig arribar al cotxe fet calderilla.


La via està semiequipada i l'han fet sense claus i en lliure (menys dos passos d'Ae i sort d'alguns espits en llocs clau), nosaltres ni una cosa ni l'altra. Tot i així tampoc hem clavat massa (només una V) i només hem fet artificial en alguns trams dels L3 (A0), L4 i L7, a la resta hem apretat de valent que el grau tampoc el regalen.


Destacar la bellesa del L3, el difícil i entretingut del L4 (sense clavar s'ha de ganxejar dos cops seguits o sortideta tensa en lliure) i la bonica sortida de l'R7. Portavem 4 claus variats (només n'hem usat un), Tascons, Friends (fins C3), Aliens (complert i repetit) i bagues. Roca molt bona amb algun tram herbós sobretot el L2 i la Faja Kuskurra.


 I avui hem repetit la Primera Línea a l'Espluga de la Golondrinas. Una altra paret amb la seva hora de caminar i la pedrera mòbil trenca turnells de rigor. Per anar-hi, seguir des de San Victorián el camí de la ErmitaCueva de la Espelunga i un cop arribats a l'Ermita de San Anton, pujar al coll de l'esquerra i al peu de paret (camí desdibuixat amb fites),


Via més curta i benèvola però tampoc et despistis. Molt bonica, sobretot el L1 (brutal), però empitjorant amb l'alçada, l'últim llarg millor no fer-lo sobretot pel rappel que es fa de dos ponts de roca i amb marcada diagonal, la resta d'ells de parabolts de 8 (preveure bagues en qualsevol cas), l'últim és de 55m volats.


Tascons, friends (fins C3) i bagues. Roca molt bona en general (increïble en la primera meitat del L1) i empitjorant progresivament i a trams amb l'alçada, també, com més amunt més passos herbosos.


Apa! Fins aviat i prepareu unes bones espardenyes.

2 comentaris:

  1. Hosti Parce, aquest estiu tb em vaig deixar caure per Peña Montañesa per fer la Clásica de Verano.

    Viote amb aproximació del copón! Ideal per l'estiu :)

    ResponElimina
  2. Si si. El dia que hi vagi més gent (que ja costarà), seria ideal montar una botiga d'espardenyes a Oncins, segur que faríem l'agost, jeje!

    Salut.

    ResponElimina