Hem fet dues vies en dues agulles diferents: l'Atxís a la Grip i la Niborga de Plutón a la GisTaus. Totes dues molt evidents, boniques i estètiques. Però a la vegada, molt diferents en quan equipament i dificultat.
L'Atxís és més aviat fàcil i està desequipada menys les reunions. L'últim llarg és el més difícil i nosaltres hem fet una petita variant per la fisura.
I la Niborga és ...és més aviat difícil (finura, verticalitat i mantingut a parts iguals), amb el L1 equipat (només he posat un friend a l'inici) i el L2 desequipat.
La roca és molt bona però NO perfecta, i això fa pujar fort l'adrenalina en alguns passos. L'equipament és a base de burils (xapa recuperable a l'R2 de l'Atxís) i els de la Niborga estan en bon estat i donen confiança per apretar (pas clau al tercer buril).
Apa! Fins aviat i... compte amb el descens de l'agulla GisTaus, desgrimpades de IVº.
L'Atxís la varem fer fa una pila d'anys (inicis dels 80?) i de la R2 el company no saber veure la continuïtat pel que va fer un flanqueig salvatge a nivell de la R per una fissura horitzontal per la cara oest tot llaçant unes branques de galzerà com assegurança. Mama por.
ResponEliminaDoncs mira Carles, el meu company va fer exactament el mateix!!! em va deixar una travessia per trencar-me les costelles, jeje!!!
ResponEliminaSort (i que duri!!!).