Ressenyes Romanticguerrer

dimarts, 4 de juny del 2013

Montrebei. I una primavera capritxosa.

Mai hagués imaginat poder escalar a la Paret d'Aragó al mes de Juny, però amb la primavera tant canviant que estem tenint valia la pena intentar-ho i un missatge d'un company a desencadenat la repetició d'una de les vies més desitjades del congost.


L'Existencialisme és una via que hauria de posar en majúscules. Quin tros de via! mare meva! Llarga, difícil compromesa, aèria i molts altres adjectius que els puc resumir dient que és un viot.


L'hem fet sense clavar (tot i alguna reunió justeta) i en 10h sense estressar-nos, genial!! La part inferior va evitant sostres mitjançant travessies i diedres, nosaltres hem fet les reunions segons la ressenya que us he penjat ja que tothom les fa on pot. La part superior és molt evident per l'enorme diedre germà del de la Cade, més difícil i mantingut del que pot semblar. La cirereta del pastís és el diedre del L13, super maco.


Hem fet servir tascons, friends fins el C4 i repetint fins el C3, aliens repetits, cordinos i bagues (en alguns moments ens donava la sensació que en duiem massa però així anàvem més tranquils). Crec que és passa bé sense clavar però llavors tenir clar que és una mica més obligat. Les reunions s'han de reforçar totes i les expansions que hi ha estan en bon estat (menys l'última, R12). Roca bona en general, amb algunes crostes a la part inferior i alguna herba en la superior.


I avui de ressaca, hem repetit la Otros Mundos. Buscant l'ombra el màxim d'estona possible (fins l'R3 o les 14h) ja que tot i no passar molta calor el dia abans, el sol de Juny ja apreta.


Escalada exòtica i curiosa, millorant amb l'alçada, passant per sota d'unes estructures gegantines que et fan sentir petit petit. No hem entrat a la cova de l'R3 però només pel lloc on es munta la reunió ja val la pena anar-hi.


També hem passat sense clavar, amb friends fins C3 i repetint fins C2, els aliens repetits, els tascons i els cordinos i bagues de rigor. La roca és bona però amb una entrada i sortida de l'R1 en que l'herba i la terra toca la moral. La resta bonic amb un flanqueig en el L4 força espectacular. 11ª repetició.


Apa! Fins aviat i ara SI que haurem de començar a treure l'afther sun i el barret.

5 comentaris:

  1. hola maquina, enhorabuena por existencialismo, menudo ruton que te has hecho.
    Un saludo
    Jorge

    ResponElimina
  2. Enhorabuena Lluis, mira Jorge que se te acaban los compas para Existencialismo.

    ResponElimina
  3. felicitats lluis!!!!!

    molt bona activitat l'existencialisme la tinc pendent!!!!
    per cert aquesta via nova a la paret dels sostres te molt bona pinta....jejejeje haurem d'anar a treure el cap...

    salut

    ResponElimina
  4. Jeje!! Ara ja la tinc feta, ip ip urra!! Jeje!!

    Salut companys.

    ResponElimina