Avui tinc dues bones raons per estar content, la primera és l'estrena d'un nou company d'escalada on ja han aflorat nous projectes (fantàstic!!!) i la segona és que he repetit totes les vies de la Palleta de Montserrat, l'ha que em restava: la Pere Segura.
Via boníssima, com totes les de la paret, aquesta tal i com m'agraden (assegurances justes). Llàstima que no l'hagi pogut encadenar: l'arrencada, a part de ser rabiosa, t'agafa molt en fred i avui per partida doble. La resta es deixa fer però de tant en tant tens alguna apretadeta que et fa eriçar els pèls.
Equipada amb espits, reunions rapelables i ull a no equivocar-vos de linia que de vegades les assegurances de les altres vies confonen una mica (sobretot a la meitat del L1 no tireu recte cap a la Tomàquets d'Amagatotis). La roca, no cal dir-ho, excepcional.
Apa! Fins aviat i disfruteu de la continuitat, els forats i els moviments.
Ha estat un plaer haver compartit amb tu aquesta escalada. Tant de bo poguem realitzar els projectes que vam comentar. Apa, bones escalades...
ResponEliminaAmb aquest post m'has recordat l'intent que hi vaig fer a aquesta via fa força anys, amb l'amic Joan Hervàs, era la primera vegada que m'enfilava fins als peus de la Palleta i l'aproximació ja em va impresionar! vaig començar el primer llarg i al pas de 6b+ em vaig penjar i una mica més endavant, fos, li vaig dir al company que em baixés...ell va tirar fins la reunió i jo també, sense massa problemes, aleshores a la reunió li vaig demanar al Joan de baixar...la via em sobrepassava i el fet de fer-la tota de segon no m'abellia...tinc deures i de ben segur que hi tornaré, gràcies per recordar-m'ho.
ResponEliminaIgualment crack. Segur que en sortiran molts més de projectes.
ResponEliminaJaume. Jo també em vaig penjar, no et pensis. Aquestes arrencades són tremendes.
Salut companys.