Ressenyes Romanticguerrer

▼

dijous, 12 de desembre del 2013

15 anys de... l'Anaconda a la Roca dels Arcs.

Feia una setmana que havia tatxat una clàssica de Vilanova de Meià i aquest cop li tocava el torn a una altra: l'Anaconda de la Roca dels Arcs, amb la seva bavaresa inicial difícil, gastada i única a la paret.


La via no dóna cap dubte d'on comença però amb la seva sinuositat fa que sigui una mica difícil de seguir amb claretat. La quantitat de vies que la creuen (algunes gairebé trepitgen) fa que la confusió sigui major però com que de moment NO està restaurada (que jo sàpiga) només cal anar xapant lo més vell que trobeu, jeje!!


Apa! Fins aviat i ...compte amb les reunions (cal reforçar-les) i amb els ronyons a l'R6.
a

2 comentaris:

  1. salte12 de desembre del 2013, a les 10:13

    hola...jo quan hi vaig aanr estava amb burins.....i alguns en molt mal estat.....però bé per molts seguros que hi haigi val més no caure...., vaig trobar molt precaria l'entrada al llarg de artificial... abans estava aixi?... m'han dit que hi havia una sabina que protegia una mica el pas... però ami em va tocar ficar un alien... dels de no caiguis gaire... que no agunata... au felicitats per la via...

    http://loscomepiedrasvoladores.blogspot.com.es/2011/11/anaconda-md-sup-v-a1-6c-200m.html

    ResponElimina
  2. Parce12 de desembre del 2013, a les 19:26

    Ei Roger. Gràcies per la informació.

    Recordo que en aquella època els burils ja feien pena, així que no em puc imaginar com estan ara!!! Però no recordo cap pas xungo per entrar a l'artificial, ves a saber potser a saltat algun buril i tot... no ho sé, jeje!!

    Vejam si algú la restaura, que li fa falta.

    Salut crack.

    ResponElimina