Bàmbol a la Roca dels Arcs.

La caiguda d'un altre mite. Un dia vaig dir que a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià no hi tornaria a escalar en cap de setmana, però avui tenia un parell de bones raons per fer-ho. La primera, la repetició de la difícil i bonica Bàmbol.

Encara recordo la volada que algú va tenir al famós llarg de travesia (L3), suposo que allò va provocar que mitifiques la via fins el dia d'avui. I la veritat és que he disfrutat molt tot i no poder-la encadenar tota en lliure (llàstima) però si fent-la sense clavar. Bonica, difícil, inteligent, atrevida i vertical, oberta amb bon criteri però que la saturació de vies de la paret l'ha perjudicat. Part superior indefinida.

Com he dit, pot fer-se bé sense clavar però pujant una mica el grau obligat. El que si cal dur són tascons, Friends fins C1, Aliens i bagues sabineres. Roca molt bona menys un tram del L1 i compte que el de segon també li tocarà escalar. Llargs sense expansions però amb algun que altre clau i reunions montades amb burils força vellets.

Apa! Fins aviat i ...la segona raó, ha estat una invitació impossible de rebutjar. Felicitats crack!