La Carterophobia a la Paret del Doll.

De vegades, hi ha vies que et sorprenent gratament i marxes amb un bon gust de boca. I altres vegades, és tot el contrari. Això és el que m'ha passat avui a la Carterophobia de la Paret del Doll, una via que pensava que disfrutaria més per les seves característiques però que en cap moment m'hi he acabat de trobar a gust del tot.

Això ho dic sobretot pel tacte de la roca, molt bruta de pols i on sempre tens la sensació que els peus han de relliscar. Els últims llargs són els millors (sobretot l'últim), per diedres verticals on en diversos punts t'has d'empotrar o passar directament en xemeneia, tot i així, no compensa l'esforç de la resta de la via.

Com dic, la roca és molt bruta i en general no massa bona, a més a més tenim els dos jardins intermitjos i algun que altre tram herbós (L1). De material: 4 claus variats, tascons, Friends (fins C4, repetint al gust però sobretot els grans), Aliens (també repetint al gust) i un bon assortit de cordinos i bagues per ponts de roca i sabines/arbres.

Apa! Fins aviat i NO aneu amb roba neta que l'haureu de d'espolsar segur!!