15 anys de... Un Món Personal a la Paret del Silenci.

El 1999 vaig obrir bastantes vietes per les parets de la comarca. No tenia ni cotxe ni company, m'havia despavilar com podia: obria i repetia gairebé sempre en solitari, anava als llocs caminant, en autostop i en el millor dels casos xoriçava el cotxe als meus pares quan volia anar un xic més lluny (amb la pertinent bronca quan arribava, jeje!!). Però... és el que hi havia.

A la Paret del Silenci vaig obrir la meva primera via sense expansions: Un Món Personal. La intenció no era aquesta però quan estava a deu metres de terra vaig percatar-m'he que m'havia descuidat la bossa dels espits a peu de paret, així que fotat i tira amunt!!!

Però vaja! la via és tant evident que amb 5 pitons, els tascons i bagues ben llargues per llaçar poderoses alzines ja en tindreu prou.

Apa! Fins aviat i la via és fàcil però d'aventura.