La primera és una clàssica de tota la vida de la Regió d'Agulles, amb un sostre inicial que li dóna la difícultat a la via, on haurem d'equipar algun pas i on per arribar al primer buril recomano dur una xapa i femella per un espàrrec de parabolt del 10. A més a més, no us oblideu els Aliens, algun cordino i bagues.
I la segona és una bonica via d'un sol llarg practicament, amb una escalada fina però ben assegurada (10 cintes +R.). Compte amb l'Aresta Brucs que pot dur a comfusió.
Apa! Fins aviat i descens en rapel en ambdós casos.
Òndia! Acabo de veure que algú a repetit la nostre (i única) via (la Drakkar Negra).
ResponEliminaNo n'estem (n'estic) orgullós d'ella i ens hem (m'he) plantejat de desequipar-la. Els spits porten força anys (28) i a saber com estan, l'entrada ha canviat degut les plujes i ara es un poc mes exposta, no la fot ni deu (perdó, deu poder si que l'ha fet), i el pecat original: la varem obrir per dalt.
Ara tinc pendent d'obrir-ne una, des de fa 7 anys, amb mon germà,en record d'un pioner a Montserrat que fou el nostre pare. Malauradament la burrocracia ens empeny vers altres contrades, i el nostre nivell nimba any rera any...
Celebro que t'agrades la via. Per mi es com aquella taca a la camisa blanca d'un dia de festa.