Montrebei. En cos però no en ànima.

Moltes coses tinc el cap aquests dies, i d'unes ganes enormes per tornar a Montrebei a fer vies difícils, he acabat anant a Montrebei a fer vies "fàcils", i ho poso entre cometes perque no n'han semblat tant fàcils com em pensava.

Ahir vam repetir la Barrufet Pirata, on a proporció, són més difícils els cinques que els sisens. Via que es va posant interesant més com més amunt, amb una xemeneia final gens recomanable pels camacurts, ben resolta i ben oberta. Tot i així, te algunes de feixes herboses gens agradables.

I avui, hem repetit la bonica Voltor Feroç. Amb uns graus originals desfasadíssims i tipicament vuitanteros. No m'esperava gran cosa de la via i l'he trobat molt molt interessant: potser no hi ha cap llarg espectacular però tampoc en te cap de lleig, destacar això si, l'últim: on l'estranya combinació de roca trencada, verticalitat, assegurances justes i longitud el fan el millor de la via.

De material necessitarem un joc de cada cosa: tascons, friends fins C4 i Aliens, i no us oblideu els cordinos i bagues ben llargues. Les dues vies estan gairebé desequipades amb diverses reunions en arbres, algunes altres a reforçar i unes poques a montar. Roca variable en tots els casos: amb trams bons, trams dolents i trams herbosos, normalment els trams difícils tenen bona roca.

Apa! Fins aviat i ...gràcies companys per la paciència.