La Bluesnake, la Quadrophenia i la Toti a la Bitlla.

Des de les primeres escalades, sempre que parlàvem de la regió d'Agulles de Montserrat acabàvem fent referència al binomi indissoluble que formen els cigronets montserratins i l'escalada fina (filipina). I una clara mostra d'això ho podeu trobar en aquestes tres vies de la cara est de la Bitlla: la Bluesnake, la Quadrophenia i la Toti (o Puyal Benavent).

La primera l'he fet en solitari i la segona en top rope en recuperar el llarg, ja que totes dues pugen molt properes i compartint les reunions. Vies practicament idèntiques: L1 lleugerament tombat i L2 una mica més vertical, escalada fina i d'equilibri, i assegurances justes. Destacar la sortida de l'R1 que si es vol fer en lliure cal una bona apretada.

I la tercera l'he fet en cordada per la tarda amb algunes petites diferències vers les altres dues: L1 finet i d'equilibri, lleugerament tombat i exposat. L2 curt, explosiu i ben assegurat. I L3 ben assegurat i vertical, amb bona presa just fins al final on s'acaba tot. El traçat original feia més ziga-zages per la paret però amb la restauració l'han adreçat una mica quedant més bé i de grau similar.

Les tres vies estan equipades: la primera amb burils (xapa recuperable), la segona amb espits i la tercera semirestaurada (xapa recuperable i xapa de parabolt de 10). Roca molt bona amb alguna llastreta anecdònita. Menció especial a la graduació: un montserratí acostumat en aquest tipus d'escalada es mourà amb relativa fluidesa però un NO montserratí fliparà en colors. Tot i així, grau apretat i desploms passats de voltes.

Apa! Fins aviat i descens en ràpel.