La Mikel White a la Paret Bucòlica.

Ja gairebé ni m'en recordava de que era això d'escalar. Practicament un mes sense fer via llarga i la Mikel White a la Paret Bucòlica tampoc és que sigui un coet de via.

Evidentment després de tants dies, el meu estat de forma és més que lamentable i suposo que no he trobat les bones virtuds d'aquesta via, però el cert és que no m'ha agradat gaire: només algun tram dels dos primers llargs es salven.

Via gairebé equipada però en alguns trams et jugues una bona volada sobretot a l'inici del L3. Friends fins el C1. Roca variable però delicada en general. Ideal per les tardes d'estiu gràcies a l'ombra que hi toca a partir de les 14h.

Apa! Fins aviat i ...descens en rapel.