Ressenyes Romanticguerrer

▼

dijous, 23 d’octubre del 2014

15 anys de... la In Extremis a la Paret de la Vall.

El racó de Font Ferrera està plena de petites parets amagades dins el bosc i la més allunyada de totes és la Paret de la Vall. En aquesta petita paret hi tinc dues vies obertes i un projecte. Ara farà 15 anys vaig obrir en el dia aquesta bonica via arribant al cotxe amb les ultimíssimes llums del dia.


La In Extremis te la pega de no ser una mica més llarga però realment és una via ben bonica, sobretot el L2, obert sense expansió per un mur força vertical on llaçar un merlet en el punt concret us servirà per assegurar la jugada. Roca bona i equipament mínim.


Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.
a

2 comentaris:

  1. Anònim24 d’octubre del 2014, a les 18:14

    Per mi també va ser "in extremis"! Ara fa 14 anys va ser la segona via que em vas portar a fer i vaig acabar amb els pantalons i els calçotets foradats per una rama! jajaja
    Com anyoro la tardor de Font Ferrera!

    Cuida't i records Crack!!! Gerard.

    ResponElimina
  2. Parce27 d’octubre del 2014, a les 12:31

    Doncs és veritat... ja no m'en recordava de la menjada de boix que et vas fotre només començar!!!! jejeje!!!

    Ho he mirat a la llibreta: 20 de febrer del 2000. Va ser la segona via? Qué cabron que sóc!!!

    Records igualment per vosaltres.

    ResponElimina