Ressenyes Romanticguerrer

▼

dimecres, 14 de gener del 2015

Tu ets la llum, tu ets el camí.

Tu ets una nítida llum en l'horitzó que esvaeix qualsevol rastre de boira i tot un camí per descobrir en l'emocionant viatge de la vida.


Tenir-te aquí ha estat una proesa i tots els de casa estàvem delerosos per veure't. Delerosos com qui espera el primer estel de la nit o el primer raig de sol en un matí d'hivern. Sigues benvingut.


Apa! Fins aviat companys... aquesta serà escalada més difícil, la més llarga, la més compromesa però aquí seguirem: al peu del canó.
a

12 comentaris:

  1. joan asin15 de gener del 2015, a les 7:38

    Moltes felicitats per tú i la teva parella, aquesta és una escalada molt llarga.

    ResponElimina
  2. Llorenç15 de gener del 2015, a les 11:56

    jajjaja!!!


    moltes felicitats!!

    Benvingut al club dels escaladors en pla!!!

    ResponElimina
  3. paca15 de gener del 2015, a les 14:12

    No serà la més difícil,amb un bon joc de "FRIENDS" PASARÀS BÉ!!!!

    ResponElimina
  4. Bloc Empotrat16 de gener del 2015, a les 8:16

    Moltes feliçitats Lluís!!!!, a gaudir-ho!!!!!

    ResponElimina
  5. luichy16 de gener del 2015, a les 9:35

    Anda, que callado te lo tenías.
    Muchas felicidades para los tres.

    ResponElimina
  6. CLASSIC CLIMBER16 de gener del 2015, a les 10:09

    Moltes felicitats Parce!!!!!

    ResponElimina
  7. Jaumegrimp16 de gener del 2015, a les 17:34

    Enhorabona ! aquesta "via" ho té tot, ja ho aniràs descobrint.

    ResponElimina
  8. Anònim18 de gener del 2015, a les 15:06

    Enhorabuena!

    Chavi

    ResponElimina
  9. Mohawk19 de gener del 2015, a les 11:18

    A gaudir fiera!!!!

    ResponElimina
  10. Anònim21 de gener del 2015, a les 4:03

    Moltes felicitats Parce!!!

    Sens dubte, aquesta es la millor escalada de la vida!!!

    Records,

    Gerard.

    ResponElimina
  11. Parce23 de gener del 2015, a les 19:42

    Gràcies companys.

    Quanta raó teniu en tots els vostres comentaris.

    Fins aviat.

    ResponElimina
  12. Anònim24 de gener del 2015, a les 19:01

    Felicitats Lluis, no tinc el gust de coneixe’t personalment, però et segueixo a traves de les teves ressenyes, que m'agraden molt. Jo com que fa poc que soc avi em queda una mica enrere ser pare però segur que es pot dur molt be i convalidar amb les aficions que ens fan millors persones.

    Antoni Aymamí

    ResponElimina