Adéu estimat mestre.

Els esdeveniments són imparables i la vida et porta una barreja d'aconteixements del tot heterogènia. Les males notícies sempre són difícils de païr i quan aquestes et toquen de prop encara en són més.

Costa trobar un al.lè d'alegria davant la buidor d'ànima que tinc en aquests moments i és que la pèrdua dels amics són bufetades que et deixen la pell clivellada. Les paraules són poques per expresar la gratitud que li dec.

Estimat amic, estimat mestre,

Tu em vas ensenyar a escalar i a obrir vies.

Tu em vas educar en el què i el com tenia que fer-ho 
en aquest món sense normes de l'escalada.

Tu em vas ensenyar a llegir la roca i les ressenyes,

a seguir el camí de forma valenta i decidida.

Tu eres baluard i referent.

Tu eres el primer i punta de llança quan les coses anaven maldades 
i el que en incontables ocasions treies les castanyes del foc.

Estimat amic, estimat mestre,
estic feliç d'haver escalat al teu costat,
estic feliç d'haver format part de la teva escola,
estic feliç de tot el que m'has ensenyat.
Tu te'n vas però el teu llegat seguirà amb nosaltres:
les escalades, les vivències, les aventures que ens explicaves formen part de mi,
però per sobre de tot, 
les teves vies són la teva herència.
Una herència que conservarem i guardarem gelosament.

Gràcies per tot, estimat Xuxe.

Te n'has anat en aquests dies freds d'hivern, com va fer ara farà tres anys el teu (nostre) bon amic Marià. De ben segur que ja us heu trobat per seguir escalant.

Res més. Adéu per sempre Xuxe.