L'Anna Rubió és una via sorprenentment bona bona i molt bona on cap llarg té desperdici (felicitats a l'oberturista) i llàstima de la feixa del mig. Destacar la sortida de l'R2 i sobretot l'inici del L5, més punyatero del que sembla, la resta del llarg també és picant però amb més canto, compte.
Via gairebé gairebé equipada (només aliens i amb una mica de nivell, ni això). Roca molt bona en tot el recorregut i amb canto!!!!! (menys els punts més difícils, naturalment). Les primeres reunions són una mica penjades i algunes equipades per rapelar (dues anelles). Val la pena anar una mica bé de grau per disfrutar-la. Possible començar per la UES o pujar pel sistema de feixes de l'esquerra.
Apa! Fins aviat i ...vejam si agafeu una bona tèrmica en el sostre de l'últim llarg, jeje!!!
Bon comentari pel bombo de sortida, 6a jaja!!!
ResponEliminaA nosaltres també ens va agradar molt. Coincideixo amb tu en lo del 5é llarg.
Joan
Hola Parce,
ResponEliminaHace pocos días también la hice yo y coincido en todos tus comentarios, una vía excelente.
Tuve la fortuna de hacer todos los largos de primero y tan contento iba yo con sensaciones de buen escalador hasta que en el último largo el techo puñetero me bajó a la misera realidad. Está graduado de 6a pero me colgué cual chorizo y subí tras un rato gracias al estribo y colgado de un flotante.
Ese día no había térmica.
Chavi
Jejeje!!!!
ResponEliminaEn un lloc o altre tots acabem claudicant en aquesta via.
Jejeje!!!
Salut companys.