El Congrés dels Solitaris a la Paret de Catalunya.

Un cotxe, una cordada, una sola cordada avui quan hem arribat al prat de Montrebei i pam! ...just a la via que voliem fer. Ja és mala sort (no hem direu) ...però bé que hi farem ...aquestes coses passen. Així que pensar amb una via alternativa i llestos.

El Congés dels Solitaris és una via que tenia a la llista i l'escollida finalment. Els primers llargs són comuns amb la Paul Lalueza i després ja agafa entitat pròpia. Bàsicament per plaques més o menys difícils, més o menys obligades, més o menys tècniques però no excessivament verticals a excepció de l'inici del L2 i L3.

Semiequipada on calen els tascons, friends fins C2, Aliens i bagues sabineres. Roca en general bona però si és pogués donar una raspallada a tota la via quedaria més neta d'herbes i pedres soltes sobretot a les entrades de les reunions inferiors.

Voldria fer una menció especial a l'esser humà dotat d'una inteligència superior a la de la resta que a cregut innecessàries les xapes dels L2 i L3 (reunions incloses) i a deixat els esparrecs despullats, i justament en els punts més difícils. Per la resta de mortals, porteu cinc femelles i xapes per parabolts de vuit (quatre com a mínim).

Apa! Fins aviat i per acabar la ressenya... i les endarrerides que us devia l'una i l'altra, i una piada vella amb ressenya actualitzada.