El temps passa que vola i encara que no ho sembli ja fa 15 anys que vaig fer la meva primera i única Barrufets. L'escollida la del Frare Gros a Montserrat. Recordo que feia un mes i mig dels terribles aigüats que van destrosar tot el massís (10 juny 2000) i les cicatrius en el terreny eren més que evidents.
En aquells dies, la via tampoc estava restaurada com estar ara i pujar amb els burils antics era per posar-se dels nervis: via difícil, dura i vertical. Poques vegades se m'han creuat els cables però aquell dia vaig sucumbir al final del L5. Sort del company que amb més experiència i tremp va resoldre el que quedava.
Actualment pot fer-se en lliure sense necessitat de clavar, però si és vol fer en estil clàssic uns quants pitons us seran del tot útils.
Apa! Fins aviat i mai l'hi he dit però... gràcies company!
Crec que és la via més dificil que he fet a Montserrat. El llarg 5 té molta miga !...Aquest em tocava a mi, però crec que el Ramon em va mirar la cara que vaig posar i es va oferir a obrir-lo. No vaig dir res en contra !...Estava una mica cagat...jaja... Ell ho va resoldre en A2 amb pitons falcats als primers metros, però la resta de la va tampoc regala res !...Felicitats per la via...
ResponElimina