Esperó Est a la Punta Jean Santé.

Seguim aprofitant al màxim les bones jornades que aquest estiu tant calorós ens està regalant. Així que tornem a visitar el gran Midi d'Ossau per fer sencer l'Esperó Est, i tal com diu el company:
-Només fins l'R7? ja hi pots tornar-.

Doncs així és. Molta gent l'ha fa fins l'R7 però d'allà en amunt encara queda via: ben guapa i ben difícil. El peatge a pagar és el delicat descens per les vires.

Via bonica, llarga i variada. Amb predomini evident de les fissures. La part intermitja és una mica indefinida però la localització en el L9 d'un pont de roca al peu d'una xemeneia i un clau partit a la reunió ens va fer veure que seguiem el camí correcte.

De material duiem els flotants habituals en aquestes vies i repetint els friends mitjans. La roca boníssima sempre menys la sortida a la cresta somital amb diversos blocs inestables. Destacar el L7 per una fissura (mig empotrament) realment excepcional. En general grau típic del Midi (apretadet, jeje!).

Com que gairebé tothom rapela de l'R7, les reunions estan farcides de cordinos que no deixen entrar els mosquetons, tingueu-ho en compte. A partir d'aquí, ja no hi ha gairebé res, només algun clau en els punts més difícils. Si es vol fer fins a dalt, jo recomano dur un tros de corda de metre i mig o dos metres per reforçar el merlet somital des d'on és rapela per anar a buscar les vires.

Apa! Fins aviat i mil disculpes als companys catalans que estaven acabant la S.E. Clàssica i que els vaig explicar una mica malament la baixada per aquestes... l'edat no perdona, jeje!!!