Dies de matins freds, tardes caloroses i vespres amb llamps i trons. Almenys hem pogut escalar, tot i el meu costipat del quinze, a la Paret de Primavera. Paret que
ja coneixia d'una anterior visita i on avui hi hem tornat per fer la Llorenç Joan (afineu l'olfacte per trobar aquest parell d'enredos bomberils que marquen el peu de via.).
Sense ser res de l'altre món, et deixa un bon gust de boca, sobretot pel penúltim llarg, el millor de la via amb diferència. L'hem fet tota en lliure sense massa complicació (màx. 6b) i els dos últims llargs es poden empalmar sense problemes.
Via bastant assegurada però que caldrà completar amb els friends (fins C1) i els aliens. Porteu també un bon grapat de cordinos i bagues per ponts de roca i sabines (moltes sabines). Roca bona en general amb abundància de vegetació per tot arreu. Després de pluges pot mantenir-se molla bastant temps, tingueu-ho en compte.
Apa! Fins aviat i... espero que hagueu reflexionat bé perque, com en totes les pujades, el premi és a dalt.
Ei, és una via agre dolça però què et deixa un regust especial, almenys a nosaltres, je,je..
ResponEliminaHome. La paret és la que és i dóna pel que dóna (miracles a Lourdes), això queda clar i tothom ho veu.
ResponEliminaTot i així, jo hagués montat l'R5 uns tres o quatre metres més avall en una bona repisa d'herba i no mig penjada com està ara (només caldria posar-hi un pitó ja que el parabolt ja hi es).
Fins aviat, Joan.