Nosferatu a la Falconera.

Dies de festa i dies amb molta gent a l'interior tarragoní. Per part meva han estat dies amb familia i dies d'escalada, primer esperant torn a Siurana i després al tranquil Montsant. Un indret preciós que em carrega les piles d'una manera extraodinària. Com que m'he quedat sense company a última hora (espero que estigueu millor) he anat a fer una solitària a la Falconera.

La Nosferatu és una bonica, variada i evidentíssima via que no té pèrdua. La podem dividir en dues part amb una feixa que permet escapar-nos cap el Grau de Barrots sense problemes. La part inferior segueix l'esperó esquerra de l'enorme diedre/xemeneia que ratlla la paret de dalt a baix. I la part superior ja no la defuig amb uns primers metres durs, difícils i obligats menjats per l'eura per acabar-ho d'enpitjorar, i un final aeri i sorprenent.

Via poc equipada amb reunions a reforçar. De material us caldrà els tascons (complert), friends fins C4, Aliens, cordinos i algunes bagues ben llargues (per fer el llençament de baga, ja ho veureu). Roca molt bona menys algun punt de la part inferior (compte a no tirar res que van directes al camí de Barrots). Eura a l'offwitch del L2 i un esbarzer molt emprenyador a l'R2.

Apa! Fins aviat i això si que és un pont de roca, el demés són tonteries (...recomano assajar el llençament de baga).