Feia molt anys que tenia ganes de repetir l'Aresta Brucs de la Bessona Inferior. Autèntica via històrica i referent d'escalada montserratina de finura, valor i audàcia. No deixo de meravellar-m'he de les aptituds escalatòries que tenien aquella generació d'escaladors.
Tot i fer un dia ventós i fred, ens hi hem posat decidits a fer-la en lliure però finalment he sucumbit als sisens de la segona meitat de via (ratllat ja de rebre per totes bandes i de patir tant). Diuen que el L1 és el més complicat, potser si però no us penseu que la resta sigui gaire més benèvol.
Nosaltres només hem posat un tascó petit/mitjà a la sortida de l'última panxa (via Normal), la resta equipat però amb les assegurances justes i velletes (demana a crits una restauració però que estigui ben feta, si us plau). Reunions reforçades i roca molt bona menys l'última panxa. Sortida més que recomanable per l'Aromes.
Apa! Fins aviat i la via que hem fet primer no sé si ens a fet escalfar o acabar de refredar, jeje!
I tant si necessita un bon re equipament! Deixar la via amb el mateix numero d'expansions de quant la van obrir i canviar-les per parabolts. Amb tant seguro afegit, la via ja no es el que era.
ResponElimina