15 anys de... la Peus de Porc a la Serra de Sant Joan.

Transcorria l'any 2001 i ja havia obert diverses vies però cap fora de la comarca, així que la Peus de Porc a la Serra de St. Joan va ser la primera. La vaig obrir en solitari menys els últims deu metres on em va ajudar el company de la fotografia. Tal dia com avui de fa 15 anys la vam deixar enllestida.

La vaig obrir en escalada combinada i anys més tard escaladors més forts que jo la van fer tota en lliure i sense clavar. La meva enhorabona perque hi ha trams on cal apretar de valent. Per mi, el L3 és el més obligat i l'últim el més difícil que em va costar una perillosa volada cap per avall sense més conseqüències.

Apa! Fins aviat i ...disfruteu-la que és ben bonica.

La C.A.D.E. de la Paret d'Aragó.

Gran (i llarga) jornada d'escalada avui a Montrebei, jo que patia per la calor i una mica més ens fotem de fred per culpa del vent. 39 anys fa que van obrir la C.A.D.E.de la Paret d'Aragó, la reina indiscutible del congost, i on cal treures el barret amb el tremp dels oberturistes, chapeau!!

I també a estat la meva 39'ena via del lloc (la cosa anava de 39's avui) i no tinc paraules per mostrar el meu agraïment a la companya de cordada pel patiment, valentia i esforç infinit que generosament m'ha donat avui. Gràcies, gràcies i mil vegades gràcies!

Pel que fa a la via dir-vos que, tot i ser clàssica, és un viot i s'ha d'escalar sense encantar-se massa. Podem dividir-la en tres parts: l'inferior no massa agraïda, la central que li dóna cos i difícultat, i la superior amb molt molt ambient. Per fer-la tota en lliure s'ha d'anar molt fort i tenir una bona reserva de forces (que no ha estat el cas).

(La númeració dels llargs està basada en la ressenya que us he fet i és el que vam fer nosaltres). El L2 potser és el més problemàtic i on et jugues una bona castanya. El famós pas de la sabina boca avall també s'ha de vigilar perque la pobreta està apunt de trencar-se. La resta ja no té cap problema afegit.

Semiequipada i restaurada. Gairebé totes les reunions tenen com a mínim un parabolt i les peces antigues, nosaltres hem improvitzat l'R1 quedant una mica justa (parabolt i alien dolent). Cal dur els tascons, friends fins C3, Aliens, bagues i cordinos com a mínim (els claus no són necessaris però poden anar bé pel L2). Roca molt bona en general i millorant amb l'alçada.

Apa! Fins aviat i la meitat de l'objectiu de l'any ja el tinc fet... visca!!!

Lluna Plena a la Paret dels Sostres.

Ens hem ajuntat tres per anar en aquesta paret del Montroig on encara no hi havia fet cap via: avui la Lluna Plena a la Paret dels Sostres, just al límit de les regulacions per nidificació i on de ven segur NO és la més xula del lloc.

Feia dies que no feia una via tant romàntica (per dir-ho d'alguna manera) i com a dit un dels companys: -Aquesta és una escalada molt integrada amb la natura-, (l'altre només posava cara de sofriment, jeje!!). Realment pocs trams valen la pena, el que si us puc assegurar és que sortireu ben curtits i amb un master en escalada tot terreny.

Poc equipada i on caldrà portar un bon joc de tascons, friends fins C4, Aliens, bagues i cordinos. Reunions còmodes en general i a montar. Roca a estudiar en tot moment i amb trams de blocs on cal estar molt alerta. Diversos punts herbosos, destacant la figuera de l'R3.

Apa! Fins aviat i en acabar... millor deixar la cervesa i anar de pet a la dutxa..

Afumats Tendrós al Pic de St. Cugat.

De mica en mica anem sumant visites en aquesta paret ribagorçana, ara ja tenia ganes de tornar-hi. Avui hem fet l'Afumats Tendrós a la part inferior del Pic de St. Cugat, amb un ull mirant els núvols per si s'obria alguna clariana i l'altre mirant la roca per si sortia algun canto miraculós.

La via està semiequipada i m'ha agradat més del que em pensava. Comença per una via esportiva just a peu d'asfalt i acaba per un característic i vistós sostre del tot peculiar. Destacar, per això, el penúltim llarg per una placa d'adherència fina i difícil on sembla mentida que els gats si quedin adherits, brutal!!

Amb friends fins el C2, Aliens i bagues ja fareu. Diverses reunions en arbres i les darreres equipades. A la cresta cimera trobarem varies reunions que ens aniran molt bé per xapar o per muntar sinó fem ensamble. Roca molt bona amb pedres soltes i herba en els replans (poca herba i molta roca). Descens sense complicacions per la ferrata.

Apa! Fins aviat i recomanable NO empalmar els darrers llargs.

Kriptonita i Coneixement de Causa a la Paret de l'Extrem.

Les cares sud com la Paret de l'Extrem del Montroig comencen a tenir els dies comptats si segueix aquest caloret, tot i així les tèrmiques ajuden a refrescar l'ambient per poder apretar de valent en aquest parell de boniques vies d'última fornada que hem fet.

Primer hem fet la Kriptonita, on el tram de setè grau ens ha tombat als dos i la resta a sortit sense massa problema excepte l'últim llarg on el de segon es juga un bon pèndol, precaució. Llarg central xulíssim i espectacular.

I després, la Coneixement de Causa. També molt xula tota ella amb trams ben sorprenents. L'últim llarg pot fer-se per diferents llocs: per la dreta (sortida original), per l'esquerra(la més difícil) i pel diedres del mig (que no és ni carn ni peix).

Les dues estan gairebé equipades però on els friends fins el C1 i els Aliens us poden anar bé. Roca molt bona excepte l'entrada i sortida de la feixa i a la resta encara pot anar saltant alguna coseta però que amb repeticions anirà millorant.

Apa! Fins aviat i ..., rapel per la Lara (55+50)

15 anys de... el Falo de Mondragón als Órganos de Montoro.

Els Órganos de Montoro és un raconet bonic i tranquil del Maestrat, on sempre he pensat que és més xulo mirar la formació rocosa que escalar-la. Un cop havent fet la clàssica de la paret, la resta de vies ja era igual, així que repetir la primera que si va obrir tenia el seu encant.

La Falo de Mondragón és una pionera que puja per un terreny no massa definit i on l'inestimable ajuda d'una característica taca blanca va molt bé per ubicar-la i intuir les fisures que s'han de seguir per arribar-hi.

Apa! Fins aviat i ...compte no us mulleu els peus en travessar el riu.

15 anys de... l'Abraxas als Órganos de Montoro.

La Setmana Santa de fa 15 anys va escaures per aquestes dates i nosaltres vam fer un petit viatge al Maestrat per escalar aquesta bonica i curiosa formació rocosa que són els Órganos de Montoro.

Amb lo lluny que està, no vam dubtar gens en fer la clàssica de la paret, l'Abraxas. Via poc equipada on el seu superestètic diedre superior li dóna fama i bellesa. La part inferior també és ben bonica per un terreny fisures on els flotants entren al gust.

Apa! Fins aviat i ...no us el perdeu.

Sueño Vertical i Tatocao lo Gall al Serrat del Poll.

El sol ja comença a notar-se en aquesta primavera del tot entrada i a les cotes baixes, com el Serrat del Poll, encara més. Avui hem fet dues vies amb l'estil comercial que els seus oberturistes els hi han donat: la Sueño Vertical i la Tatocao lo Gall.

La primera comença des de la base de la paret però la part inferior té poc a veure amb la superior, podriem dir que va més en concordança amb la segona via. Dit d'una altra manera, part superior de la SueñoVertical semiequipada i per fisures, i la resta equipat i per plaques.

La gran feixa d'aquesta part de la paret trenca totalment l'ambient i la continuitat en l'escalada, essent una autèntica pena perque les vies estàn prou bé.

Els friends fins el C3 i els Aliens només són necessaris per la part superior de la Sueño Vertical i tota la resta equipat (com he comentat). Roca bona en general amb alguna crosta, algun bloc i terra en els replans.

Apa! Fins aviat i... haurem de plegar la calça llarga i treure la curta.

Els Gegants Adormits a la Paret de Catalunya.

Després de les pluges dels darrers dies fem cotxe patera cap a la Paret de Catalunya de Montrebei on hem estat sols tot el dia. La via escollida, Els Gegants Adormits: curta, bonica i enverinada. Ostentació de gosadia per part meva i per poc no em foto una castanya de campionat, uf uf!

El L1 ja et deixa ben escalfat i garratibat (sobretot l'entrada a reunió). Però l'inici de la placa del L2 si que és ja d'apretada màxima essent el pas clau sense cap mena de dubte... de fet no entenc com han pogut deixar allò tant malament (si no hi haguesin parabolts en tota la via ho entendria, però havent-n'hi no calia deixar-ho així), tant mateix, la solució és posar-se més fort i santes pasques.

La via està gairebé desequipada menys els dos llargs centrals semiequipats de setè grau. Les reunions també de tot tipus: equipades, desequipades (arbres) i a reforçar. Cal els tascons (discret), friends fins C4 repetint fins C2, Aliens repetint semàfor (blau imprescindible) i si és va justet de grau un parell de ganxos poden anar molt bé (ample i de punta). Roca molt bona en general amb alguna llastra i blocs sonors en algun que altre punt.

Apa! Fins aviat i la propera, tatxan!!!!!!...ja ho veureu, jeje!!!