La C.A.D.E. de la Paret d'Aragó.

Gran (i llarga) jornada d'escalada avui a Montrebei, jo que patia per la calor i una mica més ens fotem de fred per culpa del vent. 39 anys fa que van obrir la C.A.D.E.de la Paret d'Aragó, la reina indiscutible del congost, i on cal treures el barret amb el tremp dels oberturistes, chapeau!!

I també a estat la meva 39'ena via del lloc (la cosa anava de 39's avui) i no tinc paraules per mostrar el meu agraïment a la companya de cordada pel patiment, valentia i esforç infinit que generosament m'ha donat avui. Gràcies, gràcies i mil vegades gràcies!

Pel que fa a la via dir-vos que, tot i ser clàssica, és un viot i s'ha d'escalar sense encantar-se massa. Podem dividir-la en tres parts: l'inferior no massa agraïda, la central que li dóna cos i difícultat, i la superior amb molt molt ambient. Per fer-la tota en lliure s'ha d'anar molt fort i tenir una bona reserva de forces (que no ha estat el cas).

(La númeració dels llargs està basada en la ressenya que us he fet i és el que vam fer nosaltres). El L2 potser és el més problemàtic i on et jugues una bona castanya. El famós pas de la sabina boca avall també s'ha de vigilar perque la pobreta està apunt de trencar-se. La resta ja no té cap problema afegit.

Semiequipada i restaurada. Gairebé totes les reunions tenen com a mínim un parabolt i les peces antigues, nosaltres hem improvitzat l'R1 quedant una mica justa (parabolt i alien dolent). Cal dur els tascons, friends fins C3, Aliens, bagues i cordinos com a mínim (els claus no són necessaris però poden anar bé pel L2). Roca molt bona en general i millorant amb l'alçada.

Apa! Fins aviat i la meitat de l'objectiu de l'any ja el tinc fet... visca!!!