Senyals.

Des de que vaig començar a escalar, aquesta ha estat una activitat permanent, asidua i plenament adictiva. Només trencat per un curt periode de temps. Aquest post d'avui no parlarà gaire d'escalada però si d'un concepte abstracte, purament psicològic, que volia explicar-vos.

Algunes vegades us he parlat de les senyals. En un llibre que vaig llegir parlava d'un terme semblant que anomenava providència i que jo vaig modelar i interioritzar a la meva manera. En ell  parlava que la providència li havia proporcionat tot un munt de recursos i que allò era una senyal divina que el combidava a seguir lluitant per sobreviure. Jo, en el meu procés mental d'interpretació vaig fer evolucionar aquest concepte per entendre'l així:

Tot el que fa una persona segueix un ordre, una rutina, una seqüència i, tot ha de conduir en el desenvolupament normal de dita activitat. Aquesta seqüència interacciona amb la d'altres persones i amb la del dia dia del planeta on vivim. Però si aquesta seqüència rep un succés anomal en l'ordre de l'activitat, jo d'això en dic una senyal. Una senyal que t'ha de fer replantejar si has de continuar amb l'activitat programada per no pendre mal. M'enteneu,oi? Us explicaré el que em va passar a mi a tall d'exemple.

Tenir una caiguda en escalada és un fet probable fins i tot normal, però si aquesta és cap per avall ja no és tant normal o si és en factor dos damunt de la reunió tampoc. Si vols anar a fer una via en solo integral i en l'aproximació veus com se't crema el cotxe, tampoc és normal. I si això et passa en tres caps de setmana consecutius, com em va passar a mi la primavera del 2001, et fa preguntar què estas fent malament fins i tot replantejar-te si has de continuar escalant. Aquests tres successos seguits va fer que agafes por de tenir un accident i vaig deixar d'escalar durant uns mesos.

Altres vegades m'he trobat que et descuides els gats o cauen quatre gotes a peu de paret quan no estava previst el dia que vols fer una via xunga i que dius: -Avui no és el dia-. Petites senyals, que per mi no són normals (potser a algú si que és normal descuidar-se els gats, ves a saber) i que et fan canviar de plans. Què passaria si no fes cas a les senyals?... mai ho sabré, per que quan esculls un camí, l'altre queda en l'enigma dels temps.

Apa! Fins aviat i ara fa temps que no en tinc de senyals...potser això també n'és un però aquest no el ser interpretar.