Via Sense Nom al Cilindre.

Després de tanta pluja i tant poca escalada en els darrers dies, aprofitem la refrescada per acabar d'amortitzar els llocs càlids de ponent. Avui al Cilindre de Sant Llorenç de Montgai a una via que encara no té o no en sé el nom (d'aquí de via sense nom).

Darrerament el Cilindre a viscut una forta activitat oberturista i la via d'avui és més aviat una variant d'una altra via que puja molt apropet de la clàssica Directa... massa apropet diria jo... de fet les tres pugen a tocar deslluint-se les unes amb les altres. Sigui el que sigui, per fer-la només cal dues coses: braços de gorila per aguantar la continuitat del L2  i mans de cirugià per tibar lo just dels bolos sinó voleu endur-vos-els.

Només cal una dotzena de cintes i les reunions. Roca dolenta (però aguanta) en els primers 40m i molt bona a la resta, de fet la qualitat va en comú amb el color: roca vermella=xunga, roca gris=molt bona. El grau del L2 és completament orientatiu perque no hem encadenat ni de broma però encara l'hem escalat bastant. 7a és segur i amb la pila que és necessita pot pujar rapidament a 7b i més amb l'apretada final que hi ha,uf uf!

Apa! Fins aviat i ...ja direu, jeje!!