La Tardor d'en Nebjeperura a la Dent del Rossell.

Ni un núvol hi havia avui per les muntanyes de Núria, així que el sol ens ha escalfat de valent a la Dent d'en Rossell mentre feiem la ja clàssica Tardor d'en Nebjeperura. Com que la via comença a la part alta de la paret hi hem anat des de Fontalba i la veritat és que va molt bé (si no us fa por els 10km de pista de terra).

Via bonica, variada i sempre amb bon canto. Tot i que des de lluny és veu força caòtic, quan t'hi fiques segueix uns lògics sistemes de fisures i diedres amb trams atlètics i espectaculars. Els dos primers llargs són bastant llargs i cal vigilar el fregament. Personalment, el llarg que m'ha costat més a estat el tercer amb una roca calenta i que perdia tota la seva adherència tant de mans com de peus.

Tot i que està bastant assegurada cal dur els friends fins C3 i els Aliens. Restaurada i amb reunions equipades (i també per rapelar menys la cimera). Roca molt bona, jardí inevitable a l'R2 i clau amb baga a l'inici.

Apa! Fins aviat i bona revetlla.